Com entenem l’avaluació?

Estem a final de curs i els nostres fills i filles arriben a casa amb el butlletí de notes d’enguany. Algunes escoles han canviat els ítems de qualificació aquest tercer trimestre i els pares ens tornarem a quedar més o menys perplexos. A alguns ens pot semblar que això és una altra operació de maquillatge més del nostre sistema educatiu, actualment a debat, amb moltes iniciatives com és ara Escola Nova 21 .

Dit això, el Departament d’Ensenyament ha publicat la infografia L’avaluació a l’educació primària. En general ens pensem que l’avaluació consisteix en posar notes que deriven en un butlletí a final de trimestre. Però aquesta creença és totalment falsa, o almenys, hauria de ser-ho. L’esmentat document va dirigit als pares i explica què s’entén per avaluar. A la primera pàgina hi figura l’avaluació per competències separant-les en els diferents àmbits. No estic massa d’acord que l’àmbit lingüístic, per exemple, es treballi només dins les àrees de llengua o que l’àmbit matemàtic es treballi i s’avaluï dins la matèria de matemàtiques. Aquestes competències i altres es treballen transversalment en totes les àrees o projectes, tot i que en la matèria citada, se’n faci un aprenentatge més profund. És també curiós que l’educació en valors es treballi només a religió o alternativa!

Més endavant, s’explica què comporta avaluar donant-ne dues pistes molt minses:

  • L’avaluació formativa com a reguladora dins del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne i
  • L’avaluació qualificadora com a valoració final d’aquest procés.

Segons el Departament, aquests dos tipus d’avaluació serveixen per a recollir informació del procés educatiu de cada alumne i poder-ne identificar els avenços i les dificultats per a finalment prendre les mesures adequades. No m’agrada gaire el fet que el document parli de l’avaluació des de la perspectiva del mestre desenfocant el paper de l’alumne, el principal interessat.

En el mateix document també s’hi llisten diferents instruments d’avaluació: les carpetes d’aprenentatge, les bases d’orientació, la observació sistemàtica, els diaris d’aula, les proves orals i escrites (vaja, els exàmens), la conversa i la rúbrica.

A la pàgina següent hi apareixen, després de citar els diferents canals de comunicació amb les famílies, els ítems que veurem en el butlletí de notes que ens arribarà aquests dies:

  • AE: Assoliment excel.lent
  • AN: Assoliment notable
  • AS: Assoliment satisfactori
  • NA: No assoliment

El document acaba parlant dels plans indivitualitzats (PI) i de la promoció dels alumnes. Pel que fa a això últim, es donen unes directrius molt políticament correctes, però en el món docent tothom sap que la promoció/repetició de curs sovint segueix criteris purament estructurals i estadístics en comptes d’arguments pedagògics, que és el que hauria de ser.

Al meu entendre, la infografia acaba resultant un garbuix d’informacions que el que pretenen és justificar el canvi de nomenclatura dels ítems del butlletí disfressant-lo d’autèntic canvi metodològic. La meva impressió és que un cop més s’han fet les coses a corre-cuita i tapant forats per donar quatre titulars amables als mitjans.


Deixant de banda el document, el referent en avaluació en el nostre país és Neus Sanmartí, doctora en ciències químiques i catedràtica emèrita de didàctica de les ciències per la UAB. En el vídeo es dóna una radiografia molt clara del que significa avaluar. De fet, el vídeo és un petit resum del document Avaluar per aprendre (2010) de la mateixa autora. Tal i com diu el títol, no hi ha aprenentatge sense avaluació: aquest és el principal instrument per a regular el nostre aprenentatge i revisar les nostres idees. En el vídeo també es parla de l’avaluació formativa (durant tot el procés d’aprenentatge) i de l’avaluació final, que certifica (o no) si hem après i ens serveix per reconèixer les nostres pròpies limitacions. Però també ens fa notar una cosa molt important: posa el focus en l’alumne i ens parla de la importància de l’autoavaluació (el mestre no és l’únic que certifica si hem après o no) i la coavaluació (avaluació entre iguals). Un aprenentatge amb garanties requereix aquests dos últims aspectes i a més, dota d’autonomia als alumnes: si els diem sempre on s’han equivocat creem alumnes dependents. Tanca l’entrevista recalcant que calen uns criteris d’avaluació clars i sabuts per a tothom i que el canvi en l’avaluació és fonamental per a canviar tot el sistema educatiu.

Rúbrica d’avaluació d’un projecte Scratch

Com avaluar un projecte Scratch tenint en compte tots els aspectes implicats en la seva elaboració? És una pregunta ben difícil que he trigat temps a poder respondre amb més o menys encert. És clar, cada projecte Scratch és diferent, i també l’edat de l’infant a l’hora de realitzar-lo hi té molt a veure. En aquest post intentaré donar pistes de com ho podem fer presentant un exemple concret.

El passat 6 de maig vaig participar al Robolot 2017 organitzant el segon repte Codeclub Robolot. El repte anava dirigit a estudiants de 3r fins a 6è de primària i l’objectiu era desenvolupar un petit projecte d’Scratch durant un temps determinat. Enguany, el repte que es proposava era construir un conte. L’estructura era bastant lliure però necessàriament el conte havia de començar amb la frase ‘Hi havia una vegada una guineu, un escarabat i una granota’ i havia d’acabar així: ‘i mai més ningú no en va saber res’. Podeu trobar el text íntegre del repte en aquest enllaç. La jornada va ser molt entretinguda i hi van participar un total de 26 nens i nenes que van programar durant 3 hores històries molt originals.

repte_robolot2017
Participants al repte Codeclub Robolot 2017

Així doncs calia avaluar els diferents projectes per tal de determinar-ne els guanyadors. La manera més simple i justa de fer una cosa com aquesta és elaborant una rúbrica. La rúbrica ens permet definir quins són els aspectes més rellevants d’un projecte i establir-ne una escala de valoració, que normalment va de 0 a 4. En el nostre cas, volíem avaluar tant la creativitat a l’hora d’escriure la història, en escollir els personatges i els escenaris com aspectes més tècnics referents a la programació. Després de pensar-ho molt, vam escriure la rúbrica següent:

Rúbrica d’avaluació del projecte Scratch ‘Creeu un conte’
Puntuació/Ítems Gens treballat (0) Poc treballat (1) Acceptable (2) Bé (3) Excel.lent (4)
Creativitat
El conte és copiat o reinventat d’un altre conte
El conte és massa semblant a un conte ja existent sense la incorporació de nous elements
La idea parteix d’un conte ja existent però s’hi afegeixen elements nous de collita pròpia
La idea del conte és original
El conte és totalment innovador i no parteix de cap conte ja creat
Escenaris
S’utilitza un sol escenari
S’utilitzen diferents escenaris però sense massa sentit
S’utilitzen varis escenaris amb una funció concreta. No hi ha ni pantalla d’inici ni de final
S’utilitzen varis escenaris amb una funció concreta. Hi ha una pantalla d’inici o bé una de final
S’utilitzen diferents escenaris per diferenciar diferents etapes del conte, incloent un escenari per a la pantalla inicial i un escenari per la pantalla final
Personatges
S’utilitzen personatges estàtics (sense canvi de vestit). Algun personatge no té funció específica
S’utilitza algun canvi de vestit però els personatges continuen semblant estàtics
S’utilitzen els canvis de vestit justos per a donar una lleugera sensació de moviment
S’utilitzen canvis de vestit per a donar sensació de moviment
S’utilitzen els canvis de vestit idonis per a donar sensació de moviment real als personatges adequada a cada situació del joc
Programació del conte
La programació del conte és totalment insuficient. El conte no aconsegueix l’objectiu desitjat
Hi ha algunes incorreccions en la programació del conte que fa que hi hagi alguns errors. Molts blocs no són adequats i/o es podrien simplificar
El conte funciona però hi ha 2 o 3 blocs que es podrien suprimir per fer l’estructura més simple
El conte funciona però hi ha algun bloc que s’hauria de suprimir o simplificar per fer una estructura més simple
Utilitza els blocs necessaris amb molta eficàcia i eficiència
Ús de variables
No utilitza variables
Utilitza variables però de manera incorrecta
Utilitza una variable de manera correcta
Utilitza dues variables de manera correcta
Utilitza tres o més variables de manera correcta
Ús de condicionals
No utilitza condicionals
Utilitza condicionals però de manera incorrecta
Utilitza un bloc condicional de manera correcta
Utilitza dos blocs condicionals de manera correcta
Utilitza més de dos blocs condicionals de manera correcta
Trama argumental del conte
El conte no té cap trama argumental
La trama argumental és massa simple i inconnexa
Hi ha una trama argumental senzilla
La trama argumental és elaborada però no se’n diferencien les diferents parts
El conte té una trama argumental molt rica i se’n diferencien les diferents parts
Instruccions de funcionament
No hi ha instruccions de funcionament
Les instruccions són insuficients
Les instruccions del conte són correctes
Les instruccions del conte són clares i estan ben explicades
Les instruccions del conte són riques i explicades amb detall
Compleció del conte
El conte no està quasi ni començat
El conte no està acabat
El conte està acabat però hi ha alguns detalls que serien millorables
El conte està acabat
El conte funciona perfectament i està totalment acabat amb vàries etapes a la trama

D’aquesta manera, el jurat va poder valorar els treballs i deliberar seguint uns criteris ben  objectius. L’avantatge d’escriure una rúbrica també, és que un cop utilitzada et permet veure si t’has deixat algun aspecte a valorar o al contrari, hi ha algun camp que és totalment superflu. Amb aquesta informació, es pot anar adaptant la rúbrica i per què no, un cop n’hem feta una, no costa gens elaborar-ne una altra per un projecte diferent. També podeu trobar aquí la rúbrica en format fulla de càlcul.