Com entenem l’avaluació?

Estem a final de curs i els nostres fills i filles arriben a casa amb el butlletí de notes d’enguany. Algunes escoles han canviat els ítems de qualificació aquest tercer trimestre i els pares ens tornarem a quedar més o menys perplexos. A alguns ens pot semblar que això és una altra operació de maquillatge més del nostre sistema educatiu, actualment a debat, amb moltes iniciatives com és ara Escola Nova 21 .

Dit això, el Departament d’Ensenyament ha publicat la infografia L’avaluació a l’educació primària. En general ens pensem que l’avaluació consisteix en posar notes que deriven en un butlletí a final de trimestre. Però aquesta creença és totalment falsa, o almenys, hauria de ser-ho. L’esmentat document va dirigit als pares i explica què s’entén per avaluar. A la primera pàgina hi figura l’avaluació per competències separant-les en els diferents àmbits. No estic massa d’acord que l’àmbit lingüístic, per exemple, es treballi només dins les àrees de llengua o que l’àmbit matemàtic es treballi i s’avaluï dins la matèria de matemàtiques. Aquestes competències i altres es treballen transversalment en totes les àrees o projectes, tot i que en la matèria citada, se’n faci un aprenentatge més profund. És també curiós que l’educació en valors es treballi només a religió o alternativa!

Més endavant, s’explica què comporta avaluar donant-ne dues pistes molt minses:

  • L’avaluació formativa com a reguladora dins del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne i
  • L’avaluació qualificadora com a valoració final d’aquest procés.

Segons el Departament, aquests dos tipus d’avaluació serveixen per a recollir informació del procés educatiu de cada alumne i poder-ne identificar els avenços i les dificultats per a finalment prendre les mesures adequades. No m’agrada gaire el fet que el document parli de l’avaluació des de la perspectiva del mestre desenfocant el paper de l’alumne, el principal interessat.

En el mateix document també s’hi llisten diferents instruments d’avaluació: les carpetes d’aprenentatge, les bases d’orientació, la observació sistemàtica, els diaris d’aula, les proves orals i escrites (vaja, els exàmens), la conversa i la rúbrica.

A la pàgina següent hi apareixen, després de citar els diferents canals de comunicació amb les famílies, els ítems que veurem en el butlletí de notes que ens arribarà aquests dies:

  • AE: Assoliment excel.lent
  • AN: Assoliment notable
  • AS: Assoliment satisfactori
  • NA: No assoliment

El document acaba parlant dels plans indivitualitzats (PI) i de la promoció dels alumnes. Pel que fa a això últim, es donen unes directrius molt políticament correctes, però en el món docent tothom sap que la promoció/repetició de curs sovint segueix criteris purament estructurals i estadístics en comptes d’arguments pedagògics, que és el que hauria de ser.

Al meu entendre, la infografia acaba resultant un garbuix d’informacions que el que pretenen és justificar el canvi de nomenclatura dels ítems del butlletí disfressant-lo d’autèntic canvi metodològic. La meva impressió és que un cop més s’han fet les coses a corre-cuita i tapant forats per donar quatre titulars amables als mitjans.


Deixant de banda el document, el referent en avaluació en el nostre país és Neus Sanmartí, doctora en ciències químiques i catedràtica emèrita de didàctica de les ciències per la UAB. En el vídeo es dóna una radiografia molt clara del que significa avaluar. De fet, el vídeo és un petit resum del document Avaluar per aprendre (2010) de la mateixa autora. Tal i com diu el títol, no hi ha aprenentatge sense avaluació: aquest és el principal instrument per a regular el nostre aprenentatge i revisar les nostres idees. En el vídeo també es parla de l’avaluació formativa (durant tot el procés d’aprenentatge) i de l’avaluació final, que certifica (o no) si hem après i ens serveix per reconèixer les nostres pròpies limitacions. Però també ens fa notar una cosa molt important: posa el focus en l’alumne i ens parla de la importància de l’autoavaluació (el mestre no és l’únic que certifica si hem après o no) i la coavaluació (avaluació entre iguals). Un aprenentatge amb garanties requereix aquests dos últims aspectes i a més, dota d’autonomia als alumnes: si els diem sempre on s’han equivocat creem alumnes dependents. Tanca l’entrevista recalcant que calen uns criteris d’avaluació clars i sabuts per a tothom i que el canvi en l’avaluació és fonamental per a canviar tot el sistema educatiu.

Un pensament sobre “Com entenem l’avaluació?”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s